BON NADAL, ENCARA

Enmig de la voràgine de la vida diària, arriben unes dates que, segons com, a alguns ens posen una mica tristos i, de vegades, una mica contents. Malgrat tot, si sobrevivim a la febre consumista i al trànsit endimoniat de moltes ciutats, potser les gaudirem una mica. Segur que als bons aficionats a la cuina se'ls posen les neurones a mil per tal de cuinar aquells plats especials o tradicionals que alegraran moltes taules familiars, d'amics... Ja en tindrem notícies.
Ja sé que pot semblar passat de moda i carrincló, però, des d'ací vull desitjar-vos a tots/es un BON NADAL!!!

UN ENCONTRE A PICANYA, A L'ESCOLA "LA GAVINA"

Ahir ens vam reunir un grup de professores i professors a Picanya, a l'escola "La Gavina" convocats pel grup "Un entre tants" per tal de treballar i aprendre més coses del món de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació).

Unes cinquanta persones vam conviure i compartir experiències per tal de millorar la nostra tasca docent tot pensant en els nostres alumnes, el millor que tenim.
Us he de confessar que em feia molta il·lusió aquesta trobada. Entre altres coses, perquè podria conèixer la famosa escola "La Gavina". Dic això perquè aquesta escola va ser pionera en l'ensenyament en valencià en la segona meitat dels anys setantes. Quan ningú no donava ni un cèntim per la nostra llengua. Aquesta escola sempre ha tingut fama de qualitat i de compromís amb l'ensenyament i per això ha obtingut molts premis i reconeixements.
L'escola "La Gavina" ens va rebre amb els braços oberts i ens va facilitar tot: aules, cadires, canons de projecció, connexions a la xarxa... i una alegria pel nostre treball docent molt encomanadissa. És un centre amb unes aules grans, ben il·luminades i on tot convida a l'aprenentatge.
I què hi vam fer els "profes"? Doncs, moltes coses: aprendre a fer blogs, millorar-ne la tècnica, les wikis, la xarxa ning... i un munt de coses més.
També vam poder conèixer el poble de Picanya i tastar algunes cosetes bones que preparen per allà.

UN ENTRE TANTS

Aquest post és copiat, literalment, d'un que ha fet Oreto, per tant, el mèrit és tot seu:
1entretants som un grup de professors de secundària i batxillerat que volem reflexionar al voltant de l'ús que se'n fa i se'n pot fer de les TIC (àudio, vídeo, Internet) a l'ensenyament.

Pensem que aquest nou entorn digital en el qual hui estem immersos també el podem aprofitar per a visibilitzar i per a dignificar el valencià, el nostre català, com a llengua moderna i de cultura, sobretot a nivell de la societat valenciana i, per descomptat, per a fer una tasca docent millor, de més qualitat.

Un dels nostres objectius és formar-nos i compartir les nostres experiències amb altres docents. Per això, hem organitzat una Jornada formativa de la mà del Centre Carles Salvador i que tindrà lloc a l'Escola Gavina el proper dissabte dia 12 de desembre des de les 9'30 a les 14'00 h.

Durant la Jornada es realitzaran conferències i tallers i aprofitarem l'entorn wifi de l'escola per a treballar i mostrar algunes possibilitats de les TIC que ja s'apliquen en centres escolars del nostre entorn. Consulteu el programa i inscriviu-vos ACÍ.

"Tot un futur per construir" (Martí i Pol),

ENS MOVEM

també en l'educació!

ÀGORA

Diumenge passat vam anar a veure la pel·lícula "Àgora", d'Alejandro Amenábar. Feia temps que volíem anar a veure-la perquè per la propaganda que li havien fet ens semblava que estaria bé. I no ens va decebre gens ni mica.

La pel·lícula narra una part de la vida d'Hipàtia d'Alexandria, una dona excepcional, que va ser una "científica" primerenca. Li va tocar viure el declivi de l'Imperi Romà i l'auge del cristianisme. Atrapada enmig dels corrents que volen destruir la saviesa "pagana", en serà una víctima propiciatòria. Està molt ben narrada i té imatges d'una gran bellesa visual. Bé, la mateixa Rachel Weisz és una dona ben guapa, no cal dir-ho. Resulta molt curiós veure, per exemple, una missa celebrada en un temple egipci. Una de tantes sorpreses que amaga la pel·lícula, amb uns decorats magnífics. No semblen gens de cartó pedra. Recomanable? Crec que sí.

La imatge està treta de: http://kinoticias.files.wordpress.com/2009/09/agora-01.jpg

PASTÍS 9 D'OCTUBRE

Divendres passat vam celebrar la "Diada Nacional del País Valencià". Com no podia ser d'una altra manera, li esqueia un pastís. Pensant pensant, em vaig recordar d'un fabulós "pa de pessic d'avellanes i poma" que havien fet els amics de "La vella carmanyola". Jo sóc molt del xocolate i, tot partint de la recepta que ells proposaven (recollida de la "Mireia Carbó"), la vaig modificar una mica, tot donant-li un aire més "valencianista", ja us n'adonareu quan veureu les fotos. Ací teniu, doncs, la recepta del

PASTÍS 9 D'OCTUBRE

INGREDIENTS:
2 pomes
100 g d'avellanes torrades
200 g de sucre vainillat (o del normal)
200 g de farina
200 g de mantega
1 sobre de rent "Royal"
1 pessiguet de sal
3 ous
1 pessiguet més de mantega
1 mica més de farina
250 g de mantega
250 g de xocolate de cobertura "Nestlé"
1 copeta de licor d'avellana
1 potet de cireres confitades

PREPARACIÓ:
Preescalfem el forn a 180º C en la funció baix (i si teniu aire, també).
En un bol mescleu la mantega feta a trossets i el sucre. Poseu el bol 1 minut al microones a màxima potència i mescleu la mantega i el sucre fins que formen una massa. Si no teniu microones, paga la pena que deixeu que la mantega es reblanisca a temperatura ambient.
Hi afegiu un pessiguet de sal i continueu batent amb un batedor de varetes.
Agafeu les avellanes torrades i les piqueu fins a fer-ne farina. Com diuen els amics de ca la carmanyola, és molt pràctic fer-ho amb la picadora 1-2-3.
Afegim els ous d'un en un al bol (els mesclem bé abans d'afegir-ne el següent). En estar, passem la farina i el rent per un tamís i ho afegim al llibrellet amb l'ajut de les varetes. Quan estiga tot ben mesclat, hi afegirem les avellanes mòltes i també les mesclarem fins que quede una massa homogènia.
Ara pelarem les pomes, les tallarem a daus ben petits i les abocarem a la mescla anterior fins que quede tot ben barrejat.
Untarem el motle redó amb mantega i l'empolvorarem amb més farina. Per tal que no n'hi quede massa, podem posar el motle cap per avall i fer uns colpets perquè amolle la que li'n sobra.
Ara és el moment de llevar la funció "aire" al forn.
Aboquem la massa al motle i fem que quede ben repartida per tots els costats. Ens ocuparà un poquet més de la meitat del motle. L'enfornem i deixem que s'hi coga el bescuit durant 45 minuts. Com també diuen els amics de la Carmanyola, no hem d'obrir el forn fins que estiga cuit. Jo ho vaig fer així però vaig deixar-hi el bescuit cinc minuts més amb el forn ja apagat.
Mentre es cou el bescuit, podem anar fent-ne la cobertura. Per a això, posem en un cassó la mantega i el xocolate al foc mentre anem remenant contínuament perquè no se'ns creme. Quan ja està barrejat tot, fora del foc, li afegim el licor d'avellana (aquest licoret accentuarà el sabor a avellanes tan bo que fa el pastís una vegada acabat, però si no n'hi posem, no passa res) i seguim mesclant. Si se'ns queda massa líquida (com em va passar a mi) podeu posar el cassó en un recipient ple d'aigua i glaçons perquè es qualle una mica.
Passat el temps de cuita, traiem el bescuit i deixem que repose uns vint minuts fins que es refrede fora del forn.
Col·loquem un plat o una plata més gran que el motle damunt i el desemmotlem. N'eixirà sense cap dificultat. Amb l'ajuda d'una espàtula podem untar la cobertura de manera que quede homogènia. Tallem les cireretes a trossets i les col·loquem per damunt tot fent una senyera. Deixem que passe una mitja hora i ja està bo per a menjar. La floreta va ser cosa d'Oreto, que és molt detallista.
El pastís va tindre tanta acceptació a casa que la meua sogra em va demanar que li'n fera un altre per a dur-lo als del seu grup de pintura, i aquesta va ser la variació: en comptes de cireretes confitades, borrumballes de xocolate de colors i cobertura col·locada fosa, més lluent i abellidora.